dijous, 13 de març del 2014

El premi Barcanova 2013 de literatura juvenil ja és a les llibreries

El darrer premi Barcanova de literatura infantil i juvenil, 'La nit de la papallona', de Margarida Aritzeta, ja és a les llibreries. Una obra que el jurat va guardonar per la seva prosa molt ben elaborada i per ser una novel·la "dura i valenta, com els temps que corren". El premi Barcanova és el més valorat del seu gènere i amb aquesta novel·la, Aritzeta se suma al llistat d'autors de renom que han obtingut el guardó com Maria Mercè Roca, Jordi Sierra i Fabra, Gemma Pasqual i Escrivà, Maria Carme Roca, Carles Sala i Vila. Amb 'La nit de la papallona' l'autora trasllada als lectors a un entorn rabiosament actual, com és la relació dels joves amb les xarxes socials d'Internet.

Explicada des de la perspectiva de la protagonista, la M., que se sent presonera d'una d'una bombolla interior. "Li han pres tot el que té, començant per l'autoestima", explica Aritzeta, "i ara busca al web la clau d'un codi que li permeti escapar". Segons Aritzeta, tot i que la novel·la és completament de ficció, el punt d'arrencada és una situació real. "Fa un temps vaig ser tutora d'una alumna complicada, que jo no aconseguia entendre, i que tenia problemes greus d'adaptació i de relació amb els seus companys de classe" a la que "jo li clavava unes pallisses tremendes sobre la responsabilitat i les obligacions". "Es va acabar el curs i l'alumna, que havia deixat d'estudiar i d'anar a classe, em va venir a veure per demanar-me què podia fer", explica, però "no va semblar que considerés cap de les solucions que li donava". No es va tornar a matricular a la Universitat i l'autora la va perdre de vista, però "uns quants anys més tard em va enviar un missatge pel FB, em volia veure i em volia donar les gràcies" perquè "havia trobat un camí i deia que era pel que jo li havia aconsellat". "Llavors vaig pensar que havia d'escriure una història d'una noia com aquella", conclou Aritzeta, perquè "volia poder entendre la força que l'empenyia a detestar tot el que havíem previst per a ella, perquè fos una persona normal en un món normal i aparentment feliç".

Margarida Aritzeta és professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Rovira i Virgili. La seva trajectòria literària ha estat reconeguda amb diversos premis literaris, entre ells el Premi Víctor Català 1980 amb 'Quan la pedra es torna fang a les mans', i premi el Sant Joan de novel•la 1982 amb 'Un febrer a la pell'. Ha publicat novel·les infantils i juvenils, novel·la negra i llibres de relats. Algunes de les seves novel·les juvenils més llegides són 'Grafèmia' (1982), 'Emboscades al Gran Nord' (1985), 'L'aiguamoll dels cocodrils' (2000) i 'El Gorg Negre' (2012).

dimarts, 25 de febrer del 2014

"Bandoler", darrera novel·la de Margarida Aritzeta

Aquest dimecres, 26 de febrer, a dos quarts de 8 del vespre, la sala d'actes de l'Institut d'Estudis Vallencs, al número 1 del carrer Jaume Huguet de Valls, acull la presentació de la darrera novel·la de l'escriptora vallenca Margarida Aritzeta. L'acte comptarà amb la presència de l'autora i serà presentat per l'historiadpr de Valls Francesc Murillo.

"Bandoler", crea una ficció a partir del personatge de Joan Serra, conegut com La Pera. Al carrer dels Tallers de Barcelona, l'any 1874, el vell rellotger i fabricant d'autòmats Philip Lassagne viu obsessionat per recuperar els records de la seva infantesa, dels anys que va compartir camins amb el bandoler. I de manera especial, per reconstruir el destí de qui va ser l'amant de Joan Serra, la jove Maria Rodon, de qui es va enamorar quan tenia 10 anys.

Amb aquest objectiu, Lassagne ha enviat un marrec a recórrer els pobles de l'Alt Camp per reconstruir el viscut a partir de les anècdotes que el xiquet li va desgranant tal i com les hi han explicat. Històries del bandoler que fluctuen entre la versió llegenda, la versió que ha quedat entre la gent del territori i el que en recorda el vell.

Però les narracions no li permeten refer què va passar amb Maria Rodon el dia que la Pera va ser detingut, penjat i esquarterat. Aquell dia que Lassagne va trobar l'amant del bandoler embogida i cridant frases que no aconsegueix recordar. No sap què li va fer ni què li va dir. Sols que als pocs dies el va acollir una troupe de gitanos i que havia perdut la memòria i les ganes de viure.

Ara, passats els anys, recordar aquells esdeveniments és l'únic objectiu de Philip Lassagne. Entre històries de la Pera compatrides amb el marrec, vol construir un autòmat que parli i reprodueixi el crit que aquell dia va fer Maria Rodon i resoldre així el terrible dubte que durant anys l'ha estat torturant. Són anys de canvis però també d'històries que tornen.