dimecres, 15 de maig del 2013

El Gorg Negre: homenatges literaris



Cada llibre dialoga amb els llibres escrits anteriorment i es presta als diàlegs futur. La literatura és un joc de reescriptures, cites, homenatges... segurament per això a "El Gorg Negre" els protagonistes busquen els orígens i arriben fins a un llibre antiquíssim escrit en fulles de palma, en sànscrit...
 
Però"El Gorg Negre", essent com és una novel·la d'aventura èpica (que en realitat parla del món i de la vida, com totes les novel·les), és també un homenatge literari força explícit a unes quantes obres, autors i gèneres.

D'entrada puc dir que és un homenatge al gènere de cavalleries. I d'aquest, al Lancelot del cicle artúric, a la novel·la Tirant lo Blanc i al QuijoteÉs un homenatge a Tolkien (El Senyor dels anells, però també el Hòbbit)  i a Jaume Fuster, que se'n reconeixia admirador. Té cites gairebé explícites que ens condueixen al Hamlet de Shakespeare. A El Inmortal de Borges. A Pinya de rosa de Ruyra. I en el fons de diverses històries hi planen les Metamorfosis d'Ovidi.

I especialment, beu a les fonts del llegendari del Montseny i les seves diverses escriptures.

divendres, 10 de maig del 2013

Margarida Aritzeta glossa el Premi de l'AELC, l'escriptora Isabel-Clara Simó


L'escriptora vallenca, Margarida Aritzeta ha estat l'encarregada de glossar la figura d'Isabel-Clara Simó, que aquest dijous, 9 de maig, ha estat guardonada amb el Premi Jaume Fuster, que lliura l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. L'acte de lliurament s'ha fet a la seu de l'AELC a Barcelona i ha anat a càrrec del president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells. Aritzeta ha destacat la singularitat del Premi que s'atorga per votació directa dels companys d'ofici, escriptors i escriptores de l'AELC, la qual cosa el fa "un guardó entranyable pel fet d'haver aconseguit el consens i el reconeixement indiscutible entre els seus".

Margarida Aritzeta, autora de "El gorg negre" i companya i amiga d'Isabel-Clara Simó des d'inicis de la dècada de 1970 ha parlat del periodisme compromès i combatiu, sovint políticament incorrecte, que Isabel-Clara Simó ha desplegat sempre, ja en la seva etapa com a directora del setmanari 'Canigó'. També ha fet un repàs de les constants en l'obra literària d'Isabel-Clara Simó: l'interès per l'aventura humana en general, amb temes com l'absurditat de la vida, la injustícia del poderós, la inoportunitat de la mort i la fragilitat de l'amor. L'AELC publica cada any el retrat de l'autor premiat i Aritzeta serà l'encarregada d'escriure el d'Isabel-Clara Simó.

dimecres, 8 de maig del 2013

"El Gorg Negre" i el ressons del "Hamlet"

És prou conegut el passatge del "Hamlet", una de les obres mestres de Shakespeare, en què el príncep de Dinamarca s'enginya un recurs per desemmascarar els assassins del seu pare... i ho fa a través d'una representació teatral que porta a escena, en presència de la mare i l'oncle (els veritables culpables d'aquella mort) els detalls secrets de l'enverinament del rei.

"El Gorg Negre" ret homenatge literari a Shakespeare introduint aquest recurs del teatre dins de la ficció per desemmascarar els traïdors. Passa dins la fortalesa de Sant Pere de Vilamajor, en presència del sobirà, Alfons I el Cast, anomenat també "el Trobador".

Diu el text:

"L’escena següent representava un camp obert i mostrava el setge d’una fortalesa. Els assetjants estaven pintats al fresc sobre uns plafons construïts amb morter de calç. I els actors representaven els capitans de la tropa que cantaven i dansaven perquè aviat vencerien la resistència dels assetjats.

Llavors, a través d’un diàleg enginyós i ple de picardia, el capità explicava a cau d’orella al seu confident que aquella mateixa nit, al ple de la lluna, un traïdor els obriria les portes i assassinaria el sobirà...

El públic seguia la representació en silenci tens, amb esgarrifança per la semblança insòlita de les situacions, que va arribar al seu punt màxim quan el confident va demanar:

—I qui és aquest traïdor?
—Ara us en diré el nom —va respondre el comediant que feia el capità...”

dimarts, 9 d’abril del 2013

El Gorg Negre: YouTube i el joc de compartir ficcions

Una novel.la no és només una novel.la, sinó l'inici d'un diàleg que potser no s'acaba mai... i si no, vegeu el que m'ha passat amb "El Gorg Negre", només aparèixer la novel·la a les llibreries. Tot va començar quan vaig demanar a l'amic Enric Arilla, del Servei de recursos audiovisuals de la meva universitat, que m'ajudés a muntar una sèrie d'imatges que servissin de fons a uns fragments de lectura del llibre i ell em va dir: mira, et deixo en bones mans. I em va presentar els becaris del servei, la Nur i el Jordi.

Val a dir que d'entrada em vaig mirar dues vegades aquells dos estudiants, sense saber si havia de fiar-me'n.  Els vaig dir el que volia i els mitjans que tenia... vam començar a filmar... Tots anàvem amb timidesa, no ens coneixíem de res... Però era alguna cosa diferent de la rutina de les classes i de filmar actes institucionals.

-Només tinc paisatge -els vaig dir.

Ens vam mirar les fotos que portava.

-Uns paisatges esplèndids, unes fotografies meravelloses!
-Sí, me les ha deixades en Martí Boada.

Havíem estat tot un matí triant-les, a la seva casa de Campins. 

-És un crack! -van dir.
-I tant... 

Llavors, provant d'imaginar-me les seqüències dels videos, vaig dir:

-Jo m'imaginava els personatges, les dones d'aigua, els guerrers, els cavallers, els follets... però no en tinc.
-Vols dir que hi falten personatges...
-Sí, i acció... a la novel·la n'hi ha tanta!!! 
-Jo conec algú que... -va dir llavors la Nur.

En aquell moment ja havíem passat un parell d'hores amunt i avall, havíem xerrat, no es pot dir que ens haguéssim fet amics però ja sabíem de quin peu calçàvem.

La Nur va fer un te, el vam deixar reposar mentre enregistràvem veus... després, mentre ens el preníem, em va mostrar unes fotografies, em va ensenyar uns dibuixos. Fantàstics. 

-Són d'uns amics meus -va dir. 
-Vols dir que ho voldran?

I així va començar una cadena que va permetre un treball en comú. Les mans i les idees de la Nur Ortega van enllaçar els dibuixos magnífics d l'Ion Ander Ramírez (vegeu-ne mostres: uns guerrers i uns dracs que no m'hauria pogut ni imaginar), les imatges de la Isthar Piñol (fotos de Creativa Lente) caracteritzada de dama medieval, de dona d'aigua... i encara m'esperava una altra sopresa: la mateixa Nur es va convertir en nimfa i en protagonista enamorada del cavaller de Vilardell!!! (gràcies a la divertidíssima, esplèndida, actuació seva i del seu company, en Robert Boloc, que omplen d'emoció i tendresa el quart video).

Paga la pena compartir aquests videos. Saber que un llibre no s'acaba mai en ell mateix. Us n'ofereixo els enllaços, després d'haver-vos-en contat els secrets:








dimarts, 12 de març del 2013

Sant Joan de Vilatorrada acull la presentació de 'El gorg negre'


Aquest dimecres, 13 de març, a les 7 de la tarda, Margarida Aritzeta serà la convidada la llibreria El racó de les paraules de Sant Joan de Vilatorrada (Bages) per presentar la novel·la "El gorg negre". Una obra que es desenvolupa pels escenaris del Parc Natural del Montseny i a través de la qual es reviuen les llegendes, narracions i figures mitològiques que han perviscut en la memòria dels habitants del massís. Durant l'acte, Aritzeta també parlarà de la seva novel·la  "El pou dels maquis" i el volum "El pou dels maquis. Els fets, els documents. Realitat i documentació d'una novel·la verídica", editats per Cossetània.

El Racó de les Paraules és un establiment on hi conviuen diferents activitats relacionades amb l’art i el teatre que el converteixen en quelcom més que una llibreria. S'hi fan tot tipus d’activitats de lectura per infants i per adults gratuïtes: Club de lectura, tertúlies literàries i d’autor, signatura de llibres, lectures dramatitzades, l’hora del conte, etc.

dimecres, 20 de febrer del 2013

El castanyer d'en Cuc, la força dels paisatges



El paisatge del massís del Montseny, els diferents matisos que prenen les muntanyes a mesura que avences les estacions de l'any, conformen un element important a "El gorg Negre". Una natura que sempre és darrera de les llegendes i tradicions que ha generat la muntanya d'ametistes i que, com no pot ser d'altra manera, també influencien d'alguna manera el destí dels protagonistes de la novel·la":

"Van travessar un paratge d’alzines sureres retortes i algun roure despullat. Van encarar un corriol que feia una pujada tan forta que quasi impedia respirar i les bèsties relliscaven. Ara veien castanyers a banda i banda, amb els flocs de punxes badats i les castanyes per terra. I en la fosca, quasi fent tentines en una matinada sense lluna, es van acostar a poc a poc a l’espectre descarnat d’un arbre gegantí, amb un esvoranc tenebrós a la soca.

- El castanyer de Can Cuc! –va fer l’Alba, amb un gest d’admiració.

- Hi havies estat?

L’Alba va fer que sí amb el cap, mentre la Queralt s’afanyava a deslligar el cavaller".



dimecres, 13 de febrer del 2013

La Porta del Gorg Negre


Per què tot comença a "la Porta del Gorg Negre"? Perquè una vegada que l'Alba ha entrat al Gorg Negre ja no en podrà tornar a sortir fàcilment. La "Porta" es tanca... Però ella ho sabrà massa tard.

Tot va començar a Gualba, en un punt del Montseny. O potser va començar al castell de Montsoriu, que senyoreja un turó que domina tota la vall de la Tordera, per on antigament passava la Via Augusta.L'Alba era una noia normal que feia una vida normal. El seu germà havia marxat de casa, de can Figueres de Gualba, quan ella era petita, quasi no el recorda, i de sobte, ara el somnia cada dia. "Em trobaràs al Gorg Negre, li diu, fes lliscar una pedra plana sobre la superfície de l'aigua! I ella hi va. Ximpleta?

Darrere del Gorg Negre hi ha un món desconegut on ella buscarà l'Aram, el seu germà. Però no sap que també és la terra del Cavaller Soler de Vilardell i del terrible Drac de Sant Celoni, ignora que els gorgs són habitats per les Dones d'Aigua i els boscos són plens de follets, que en algun indret de la muntanya, on vigilen els llops, hi dorm el gegant Ismè. Més ben dit, sí que ho sap, ella ja sabia aquestes històries, però sempre se n'havia rigut: són coses de criatures.

No sap de la maldat dels Homes sense Rostre, que s'han posat al servei del castlà de Montsoriu mentre el vescomte de Cabrera guerrejava lluny, no sap que ara al castlà de Montsoriu li diuen el Nigromant...

Ignora els poders de la fetillera de la Castanya, la terrible Pallejana. Ignora el terrible drama de la Dama Roja de Montsoriu, el poder els Serpents que dormen al soterrani del castell amb un brillant a la boca, on és que ha anat a parar l'Espasa de Virtut, que un dia va empunyar Ramon Berenguer II, "Cap d'Estopes". No sap què busquen els cavallers del Temple, ni quins secrets s'amaguen el monestir de Sant Salvador de Breda, no sap res del braman que va venir de l'Índia amb un llibre i un cabàs de serps... No endevina el trepig dels cavalls d'en Serrallonga...


Ha passat la Porta. L'espera la descoberta d'un món terrible. Però també l'espera la descoberta de l'amistat, de l'amor, del dubte, la traïció. De l'hivern i el ressorgir de la primavera.


dilluns, 11 de febrer del 2013

"El Gorg Negre", la novel·la mitològica del Montseny

"El Gorg Negre" és la darrera novel·la de l'escriptora Margarida Aritzeta. Una obra que es desenvolupa pels escenaris del Parc Natural del Montseny i a través de la qual es reviuen les llegendes, narracions i figures mitològiques que han perviscut en la memòria dels habitants del massís. 

L'Alba, la protagonista turmentada pels malsons sobre el seu germà desaparegut, abandonarà la casa de Gualba per buscar-lo. S'endinsarà en un món desconegut i fantàstic que, tot i semblar-li sorprenentment familiar, aviat descobrirà que és molt perillós. Pel camí viurà grans aventures i trobarà amics, però també éssers amb qui l'enfrontament serà quasi inevitable. I haurà d'aprendre a reconèixer-los.Aclaparada per la incertesa i el misteri, s'agafarà amb dents i ungles a una única pista: el Gorg Negre, el senyal que haurà de seguir...

"El Gorg Negre", editat per l'Estrella Polar, respon a la perfecció al fenomen del 'Crossover'. Aquells llibres capaços de trencar barreres generacionals i que poden satisfer als lectors més exigents de totes les edats.