El paisatge del massís del Montseny, els diferents matisos que prenen les muntanyes a mesura que avences les estacions de l'any, conformen un element important a "El gorg Negre". Una natura que sempre és darrera de les llegendes i tradicions que ha generat la muntanya d'ametistes i que, com no pot ser d'altra manera, també influencien d'alguna manera el destí dels protagonistes de la novel·la":
"Van travessar un paratge d’alzines sureres retortes i algun roure
despullat. Van encarar un corriol que feia una pujada tan forta que quasi
impedia respirar i les bèsties relliscaven. Ara veien castanyers a banda i
banda, amb els flocs de punxes badats i les castanyes per terra. I en la fosca,
quasi fent tentines en una matinada sense lluna, es van acostar a poc a poc a
l’espectre descarnat d’un arbre gegantí, amb un esvoranc tenebrós a la soca.
- El castanyer de Can Cuc! –va fer l’Alba, amb un gest d’admiració.
- Hi havies estat?
L’Alba va fer que sí amb el cap, mentre la Queralt s’afanyava a deslligar
el cavaller".
