Margarida Aritzeta 'encarrega' a la inspectora Mina Fuster investigar un nou cas

El festival Tiana Negra ha acollit la presentació d'Els fils de l'aranya, de l'escriptora vallenca Margarida Aritzeta. Es tracta de la segona novel·la i el tercer relat de la sèrie de la inspectora Mina Fuster, després de L'amant xinès i del conte aparegut a Elles també maten titulat L'assassinat de la venedora de cupons.

Els fils de l'aranya també comparteix el territori del projecte de Barcelona World i mostra els fils de diverses trames on conflueixen delinqüents de baixa estopa i lladres de guant blanc. Tots ells volen fer-se rics i, per aconseguir-ho, eliminaran si cal totes les noses que se'ls posen en el camí.

Però també hi tornen a aparèixer els personatges de la sèrie i les seves petites històries. Hi ha la mare rondinaire i massa gran de la inspectora, amb qui mai no s'ha avingut; en Kàputx, el periodista antisistema; el sergent Serra, preocupat per la crisi dels quaranta; el jutge Milans del Bosch, que té un protagonisme no gens buscat; el nòvio catxes de la inspectora, un membre dels serveis secrets espanyols amb qui té una relació que no sap si li acaba de funcionar; i la resta de membres del seu equip, amb novetats en aquesta segona novel·la.

Encara que els fets que es relaten a la novel·la són totalment imaginaris, el lector hi pot descobrir fàcilment el món on viu, i no només geogràficament. Hi trobarà el Camp de Tarragona i la ciutat de Barcelona. Però per les situacions en què es troben els personatges i el context en què viuen, que és absolutament contemporani, tant per la música que s'escolta en locals, cotxes i domicilis, com per les notícies aparegudes als mitjans.

Aritzeta, fidel al seu concepte que la novel·la negra també ha de ser de denúncia social, torna a dibuixar un món on diuen que la crisi s'està acabant però en què la majoria de la gent de cada vegada és més pobra i uns quants de cada vegada són més rics. On els petits delinqüents són perseguits i els delinqüents de guant blanc sovint queden impunes.

Habitualment, Margarida Aritzeta juga amb el món de la literatura dins la literatura. I aquesta no és una excepció. No és casual que un dels protagonistes d'aquesta novel·la s'anomeni Cordèlio en l'any Shakespeare. Un personatge que no és ni intel·lectual ni llegit sinó tot al contrari que evoca El rei Lear des de la cita inicial fins al final. La novel·la té altres homenatges literaris, com Patricia Highsmith i la sèrie de Ripley, o Jaume Fuster. No debades, la inspectora es diu Mina, diminutiu de Jaumina, Fuster. (Foto: Xulio Ricardo Trigo).

"El Gorg negre" llegit per Shaudin Melgar Foraster, des de Toronto.

En diu:

"El Gorg Negre comença al Castell de Montsoriu, al Montseny. L'enigma ... és tan incitant, que no tenim més remei que continuar la lectura. I els misteris s’aniran succeint al llarg d’una història plena d’aventures, d’acció, de màgia, de llegendes, de suspens, amb tocs d’humor deliciosos, amb moments colpidors. Ens trobarem en un món on hi ha dones d’aigua, gegants (o gairebé gegants), dracs, i follets encisadors; el cavaller de Vilardell i l’Espasa de Virtut del Casal de Barcelona, la dama roja i el tresor del castell de Montsoriu, i fins i tot ens toparem amb Serrallonga."

Aquí en teniu l'enllaç

Montse Palau i el músic Joan Reig presenten a Valls 'L'amant xinès', de Margarida Aritzeta

L'escriptora i professora de la Universitat Rovira i Virgili, Montse Palau; i el bateria d'Els Pets, Joan Reig, acompanyaran aquest dijous, 12 de febrer, a Margarida Aritzeta en la presentació a Valls de la seva darrera novel·la, 'L'amant xinès'. L'acte de presentació es farà, a les 8 del vespre, al restaurant Portal 22,

Després de les dues darreres incursions literàries en la novel·la històrica, amb els títols 'El pou dels maquis' i 'Bandoler', Aritzeta torna al gènere negre amb 'L'amant xinès'. Al darrera no sols hi ha una història de lladres i serenos sinó que acompleix la premissa de l'autora que "la novel·la negra és una novel·la de denúncia".

El polèmic complex turístic i d'oci del BCN World projectat a la Costa Daurada, el seu desenvolupament i les inversions urbanístiques i vinculades al món dels casinos i el joc i a l'univers que l'envolta acompanya la trama de la novel·la. Però també el terratrèmol generat per les activitats d'una important empresa situada a pocs quilòmetres de la façana marítima. I el viatge de negocis a la Xina d'una dona, tot just abans d'aparèixer morta, acompanyant empresaris i polítics relacionats amb la construcció del complex que "pot aportar llum en un cas on tothom amaga la seva veritable cara", segons l'autora.

L'encarregada d'esbrinar el misteri de la novel·la és la inspectora Mina Fuster i el seu equip de la Comissaria dels Mossos d'Esquadra del Camp de Tarragona. Un personatge que Aritzeta ja va començar a dibuixar en una narració curta apareguda al volum Elles també maten, de l'editorial Llibres del Delicte, la mateixa que també edita 'L'amant xinès'. I que l'escriptora vallenca avança que formarà part d'una sèrie perquè és "un personatge necessari al gènere negre en català".

I és que a L'amant xinès i a la col·lecció hi ha molt de reivindicació. L'edició, en color groc i vermell, és en bona part un homenatge a la mítica col·lecció del gènere de La Cua de Palla. A la novel·la hi trobem la presència d'una dona com a detectiu. Però Margarida Aritzeta també empra la ficció de la novel·la per denunciar "una època de corrupció on la gent se sent impotent". "Als anys setanta, Jaume Fuster ja ho va fer literàriament quan els periodistes no podien explicar la realitat del que estava passant", remarca l'autora. D'aquí que, possiblement, el nom de Mina Fuster sigui un altre homenatge d'aquesta novel·la lligada a la realitat social que retrata perquè "la diversió està molt bé però hi ha alguna cosa més en aquesta vida", remarca l'escriptora.

Un nou blog amb tota la informació de l'activitat literària de Margarida Aritzeta

Aquests dies es posa en funcionament un nou blog amb tota la informació de l'activitat literària de Margarida Aritzeta. La nova pàgina recull informació sobre les seves darreres obres, enllaços a entrevistes i articles, així com una agenda amb presentacions i altres propostes d'interès. La pàgina s'anirà ampliant progressivament amb l'objectiu d'integrar tota la informació sobre l'escriptora vallenca que actualment es troba en diferents blogs. Paral·lelament, també s'han creat nous comptes de Google+, Twitter i Facebook amb el mateix objectiu d'agrupar tota la informació sota un mateix perfil.

Aquesta reestructuració es produeix coincidint amb l'aparició de L'amant xinès, la darrera novel·la de Margarida Aritzeta. Després de les dues darreres incursions literàries en la novel·la històrica, amb els títols El pou dels maquis i Bandoler,Aritzeta torna al gènere negre amb L'amant xinès. no sols hi ha una història de lladres i serenos sinó que acompleix la premissa de l'autora que “la novel·la negra és una novel·la de denúncia”.

El polèmic complex turístic i d'oci del BCN World projectat a la Costa Daurada, el seu desenvolupament i les inversions urbanístiques i vinculades al món dels casinos i el joc i a l'univers que l'envolta és el que hi ha al darrere de la trama de la novel·la. Però també el terratrèmol generat per les activitats d'una important empresa situada a pocs quilòmetres de la façana marítima. I el viatge de negocis a la Xina d'una dona, tot just abans d'aparèixer morta, acompanyant empresaris i polítics relacionats amb la construcció del complex que “pot aportar llum en un cas on tothom amaga la seva veritable cara”, segons l'autora.

L'encarregada d'esbrinar el misteri de la novel·la és la inspectora Mina Fuster i el seu equip de la Comissaria dels Mossos d'Esquadra del Camp de Tarragona. Un personatge que Aritzeta ja va començar a dibuixar en una narració curta apareguda al volum Elles també maten, de l'editorial Llibres del Delicte, la mateixa que també edita L'amant xinès. I que l'escriptora vallenca avança que formarà part d'una sèrie perquè és “un personatge necessari al gènere negre en català”.

I és que a L'amant xinès i a la col·lecció hi ha molt de reivindicació. L'edició, en color groc i vermell, és en bona part un homenatge a la mítica col·lecció del gènere de La Cua de Palla. A la novel·la hi trobem la presència d'una dona com a detectiu. Però Margarida Aritzeta també empra la ficció de la novel·la per denunciar “una època de corrupció on la gent se sent impotent”. “Als anys setanta, Jaume Fuster ja ho va fer literàriament quan els periodistes no podien explicar la realitat del que estava passant”, remarca l'autora. D'aquí que, possiblement, el nom de Mina Fuster sigui un altre homenatge d'aquesta novel·la lligada a la realitat social que retrata perquè “la diversió està molt bé però hi ha alguna cosa més en aquesta vida”, remarca l'escriptora.

'L'amant xinès' es presenta aquest 20 de gener a la llibreria Ona de Barcelona

Aquest dimarts, 20 de gener, la Llibreria Ona de Barcelona (Gran de Gràcia, 217) acull la presentació de 'L'amant xinès', la darrera novel·la de l'escriptora vallenca Margarida Aritzeta. L'acte comptarà amb la presència de l'autora i la presentació anirà a càrrec de l'escriptoira especialista en novel·la negra, Anna Maria Vilallonga.

Després de les dues darreres incursions literàries en la novel·la històrica, amb els títols El pou dels maquis i Bandoler,Aritzeta torna al gènere negre amb L'amant xinès. no sols hi ha una història de lladres i serenos sinó que acompleix la premissa de l'autora que “la novel·la negra és una novel·la de denúncia”.

El polèmic complex turístic i d'oci del BCN World projectat a la Costa Daurada, el seu desenvolupament i les inversions urbanístiques i vinculades al món dels casinos i el joc i a l'univers que l'envolta és el que hi ha al darrere de la trama de la novel·la. Però també el terratrèmol generat per les activitats d'una important empresa situada a pocs quilòmetres de la façana marítima. I el viatge de negocis a la Xina d'una dona, tot just abans d'aparèixer morta, acompanyant empresaris i polítics relacionats amb la construcció del complex que “pot aportar llum en un cas on tothom amaga la seva veritable cara”, segons l'autora.

L'encarregada d'esbrinar el misteri de la novel·la és la inspectora Mina Fuster i el seu equip de la Comissaria dels Mossos d'Esquadra del Camp de Tarragona. Un personatge que Aritzeta ja va començar a dibuixar en una narració curta apareguda al volum Elles també maten, de l'editorial Llibres del Delicte, la mateixa que també edita L'amant xinès. I que l'escriptora vallenca avança que formarà part d'una sèrie perquè és “un personatge necessari al gènere negre en català”.

I és que a L'amant xinès i a la col·lecció hi ha molt de reivindicació. L'edició, en color groc i vermell, és en bona part un homenatge a la mítica col·lecció del gènere de La Cua de Palla. A la novel·la hi trobem la presència d'una dona com a detectiu. Però Margarida Aritzeta també empra la ficció de la novel·la per denunciar “una època de corrupció on la gent se sent impotent”. “Als anys setanta, Jaume Fuster ja ho va fer literàriament quan els periodistes no podien explicar la realitat del que estava passant”, remarca l'autora. D'aquí que, possiblement, el nom de Mina Fuster sigui un altre homenatge d'aquesta novel·la lligada a la realitat social que retrata perquè “la diversió està molt bé però hi ha alguna cosa més en aquesta vida”, remarca l'escriptora.

El premi Barcanova 2013 de literatura juvenil ja és a les llibreries

El darrer premi Barcanova de literatura infantil i juvenil, 'La nit de la papallona', de Margarida Aritzeta, ja és a les llibreries. Una obra que el jurat va guardonar per la seva prosa molt ben elaborada i per ser una novel·la "dura i valenta, com els temps que corren". El premi Barcanova és el més valorat del seu gènere i amb aquesta novel·la, Aritzeta se suma al llistat d'autors de renom que han obtingut el guardó com Maria Mercè Roca, Jordi Sierra i Fabra, Gemma Pasqual i Escrivà, Maria Carme Roca, Carles Sala i Vila. Amb 'La nit de la papallona' l'autora trasllada als lectors a un entorn rabiosament actual, com és la relació dels joves amb les xarxes socials d'Internet.

Explicada des de la perspectiva de la protagonista, la M., que se sent presonera d'una d'una bombolla interior. "Li han pres tot el que té, començant per l'autoestima", explica Aritzeta, "i ara busca al web la clau d'un codi que li permeti escapar". Segons Aritzeta, tot i que la novel·la és completament de ficció, el punt d'arrencada és una situació real. "Fa un temps vaig ser tutora d'una alumna complicada, que jo no aconseguia entendre, i que tenia problemes greus d'adaptació i de relació amb els seus companys de classe" a la que "jo li clavava unes pallisses tremendes sobre la responsabilitat i les obligacions". "Es va acabar el curs i l'alumna, que havia deixat d'estudiar i d'anar a classe, em va venir a veure per demanar-me què podia fer", explica, però "no va semblar que considerés cap de les solucions que li donava". No es va tornar a matricular a la Universitat i l'autora la va perdre de vista, però "uns quants anys més tard em va enviar un missatge pel FB, em volia veure i em volia donar les gràcies" perquè "havia trobat un camí i deia que era pel que jo li havia aconsellat". "Llavors vaig pensar que havia d'escriure una història d'una noia com aquella", conclou Aritzeta, perquè "volia poder entendre la força que l'empenyia a detestar tot el que havíem previst per a ella, perquè fos una persona normal en un món normal i aparentment feliç".

Margarida Aritzeta és professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Rovira i Virgili. La seva trajectòria literària ha estat reconeguda amb diversos premis literaris, entre ells el Premi Víctor Català 1980 amb 'Quan la pedra es torna fang a les mans', i premi el Sant Joan de novel•la 1982 amb 'Un febrer a la pell'. Ha publicat novel·les infantils i juvenils, novel·la negra i llibres de relats. Algunes de les seves novel·les juvenils més llegides són 'Grafèmia' (1982), 'Emboscades al Gran Nord' (1985), 'L'aiguamoll dels cocodrils' (2000) i 'El Gorg Negre' (2012).

"Bandoler", darrera novel·la de Margarida Aritzeta

Aquest dimecres, 26 de febrer, a dos quarts de 8 del vespre, la sala d'actes de l'Institut d'Estudis Vallencs, al número 1 del carrer Jaume Huguet de Valls, acull la presentació de la darrera novel·la de l'escriptora vallenca Margarida Aritzeta. L'acte comptarà amb la presència de l'autora i serà presentat per l'historiadpr de Valls Francesc Murillo.

"Bandoler", crea una ficció a partir del personatge de Joan Serra, conegut com La Pera. Al carrer dels Tallers de Barcelona, l'any 1874, el vell rellotger i fabricant d'autòmats Philip Lassagne viu obsessionat per recuperar els records de la seva infantesa, dels anys que va compartir camins amb el bandoler. I de manera especial, per reconstruir el destí de qui va ser l'amant de Joan Serra, la jove Maria Rodon, de qui es va enamorar quan tenia 10 anys.

Amb aquest objectiu, Lassagne ha enviat un marrec a recórrer els pobles de l'Alt Camp per reconstruir el viscut a partir de les anècdotes que el xiquet li va desgranant tal i com les hi han explicat. Històries del bandoler que fluctuen entre la versió llegenda, la versió que ha quedat entre la gent del territori i el que en recorda el vell.

Però les narracions no li permeten refer què va passar amb Maria Rodon el dia que la Pera va ser detingut, penjat i esquarterat. Aquell dia que Lassagne va trobar l'amant del bandoler embogida i cridant frases que no aconsegueix recordar. No sap què li va fer ni què li va dir. Sols que als pocs dies el va acollir una troupe de gitanos i que havia perdut la memòria i les ganes de viure.

Ara, passats els anys, recordar aquells esdeveniments és l'únic objectiu de Philip Lassagne. Entre històries de la Pera compatrides amb el marrec, vol construir un autòmat que parli i reprodueixi el crit que aquell dia va fer Maria Rodon i resoldre així el terrible dubte que durant anys l'ha estat torturant. Són anys de canvis però també d'històries que tornen.

El Gorg Negre: homenatges literaris

Cada llibre dialoga amb els llibres escrits anteriorment i es presta als diàlegs futur. La literatura és un joc de reescriptures, cites, homenatges... segurament per això a "El Gorg Negre" els protagonistes busquen els orígens i arriben fins a un llibre antiquíssim escrit en fulles de palma, en sànscrit...

 
Però"El Gorg Negre", essent com és una novel·la d'aventura èpica (que en realitat parla del món i de la vida, com totes les novel·les), és també un homenatge literari força explícit a unes quantes obres, autors i gèneres.

D'entrada puc dir que és un homenatge al gènere de cavalleries. I d'aquest, al Lancelot del cicle artúric, a la novel·la Tirant lo Blanc i al Quijote. És un homenatge a Tolkien (El Senyor dels anells, però també el Hòbbit)  i a Jaume Fuster, que se'n reconeixia admirador. Té cites gairebé explícites que ens condueixen al Hamlet de Shakespeare. A El Inmortal de Borges. A Pinya de rosa de Ruyra. I en el fons de diverses històries hi planen les Metamorfosis d'Ovidi.

I especialment, beu a les fonts del llegendari del Montseny i les seves diverses escriptures.

Margarida Aritzeta glossa el Premi de l'AELC, l'escriptora Isabel-Clara Simó

L'escriptora vallenca, Margarida Aritzeta ha estat l'encarregada de glossar la figura d'Isabel-Clara Simó, que aquest dijous, 9 de maig, ha estat guardonada amb el Premi Jaume Fuster, que lliura l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. L'acte de lliurament s'ha fet a la seu de l'AELC a Barcelona i ha anat a càrrec del president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells. Aritzeta ha destacat la singularitat del Premi que s'atorga per votació directa dels companys d'ofici, escriptors i escriptores de l'AELC, la qual cosa el fa "un guardó entranyable pel fet d'haver aconseguit el consens i el reconeixement indiscutible entre els seus".

Margarida Aritzeta, autora de "El gorg negre" i companya i amiga d'Isabel-Clara Simó des d'inicis de la dècada de 1970 ha parlat del periodisme compromès i combatiu, sovint políticament incorrecte, que Isabel-Clara Simó ha desplegat sempre, ja en la seva etapa com a directora del setmanari 'Canigó'. També ha fet un repàs de les constants en l'obra literària d'Isabel-Clara Simó: l'interès per l'aventura humana en general, amb temes com l'absurditat de la vida, la injustícia del poderós, la inoportunitat de la mort i la fragilitat de l'amor. L'AELC publica cada any el retrat de l'autor premiat i Aritzeta serà l'encarregada d'escriure el d'Isabel-Clara Simó.

"El Gorg Negre" i el ressons del "Hamlet"

És prou conegut el passatge del "Hamlet", una de les obres mestres de Shakespeare, en què el príncep de Dinamarca s'enginya un recurs per desemmascarar els assassins del seu pare... i ho fa a través d'una representació teatral que porta a escena, en presència de la mare i l'oncle (els veritables culpables d'aquella mort) els detalls secrets de l'enverinament del rei.

"El Gorg Negre" ret homenatge literari a Shakespeare introduint aquest recurs del teatre dins de la ficció per desemmascarar els traïdors. Passa dins la fortalesa de Sant Pere de Vilamajor, en presència del sobirà, Alfons I el Cast, anomenat també "el Trobador".

Diu el text:

"L’escena següent representava un camp obert i mostrava el setge d’una fortalesa. Els assetjants estaven pintats al fresc sobre uns plafons construïts amb morter de calç. I els actors representaven els capitans de la tropa que cantaven i dansaven perquè aviat vencerien la resistència dels assetjats.

Llavors, a través d’un diàleg enginyós i ple de picardia, el capità explicava a cau d’orella al seu confident que aquella mateixa nit, al ple de la lluna, un traïdor els obriria les portes i assassinaria el sobirà...

El públic seguia la representació en silenci tens, amb esgarrifança per la semblança insòlita de les situacions, que va arribar al seu punt màxim quan el confident va demanar:

—I qui és aquest traïdor?

—Ara us en diré el nom —va respondre el comediant que feia el capità...”

El Gorg Negre: YouTube i el joc de compartir ficcions

Una novel.la no és només una novel.la, sinó l'inici d'un diàleg que potser no s'acaba mai... i si no, vegeu el que m'ha passat amb "El Gorg Negre", només aparèixer la novel·la a les llibreries. Tot va començar quan vaig demanar a l'amic Enric Arilla, del Servei de recursos audiovisuals de la meva universitat, que m'ajudés a muntar una sèrie d'imatges que servissin de fons a uns fragments de lectura del llibre i ell em va dir: mira, et deixo en bones mans. I em va presentar els becaris del servei, la Nur i el Jordi.

Val a dir que d'entrada em vaig mirar dues vegades aquells dos estudiants, sense saber si havia de fiar-me'n.  Els vaig dir el que volia i els mitjans que tenia... vam començar a filmar... Tots anàvem amb timidesa, no ens coneixíem de res... Però era alguna cosa diferent de la rutina de les classes i de filmar actes institucionals.

-Només tinc paisatge -els vaig dir.

Ens vam mirar les fotos que portava.

-Uns paisatges esplèndids, unes fotografies meravelloses!
-Sí, me les ha deixades en Martí Boada.

Havíem estat tot un matí triant-les, a la seva casa de Campins. 

-És un crack! -van dir.

-I tant... 

Llavors, provant d'imaginar-me les seqüències dels videos, vaig dir:

-Jo m'imaginava els personatges, les dones d'aigua, els guerrers, els cavallers, els follets... però no en tinc.

-Vols dir que hi falten personatges...

-Sí, i acció... a la novel·la n'hi ha tanta!!! 

-Jo conec algú que... -va dir llavors la Nur.

En aquell moment ja havíem passat un parell d'hores amunt i avall, havíem xerrat, no es pot dir que ens haguéssim fet amics però ja sabíem de quin peu calçàvem.

La Nur va fer un te, el vam deixar reposar mentre enregistràvem veus... després, mentre ens el preníem, em va mostrar unes fotografies, em va ensenyar uns dibuixos. Fantàstics. 

-Són d'uns amics meus -va dir. 

-Vols dir que ho voldran?

I així va començar una cadena que va permetre un treball en comú. Les mans i les idees de la Nur Ortega van enllaçar els dibuixos magnífics d l'Ion Ander Ramírez (vegeu-ne mostres: uns guerrers i uns dracs que no m'hauria pogut ni imaginar), les imatges de la Isthar Piñol (fotos de Creativa Lente) caracteritzada de dama medieval, de dona d'aigua... i encara m'esperava una altra sopresa: la mateixa Nur es va convertir en nimfa i en protagonista enamorada del cavaller de Vilardell!!! (gràcies a la divertidíssima, esplèndida, actuació seva i del seu company, en Robert Boloc, que omplen d'emoció i tendresa el quart video).

Paga la pena compartir aquests videos. Saber que un llibre no s'acaba mai en ell mateix. Us n'ofereixo els enllaços, després d'haver-vos-en contat els secrets:

1. La porta del Gorg Negre 

2.  La memòria adormida

3. Els olifants del Comte

4. Dies d'aprenentatge

5. El setge de la Torre Negra

Sant Joan de Vilatorrada acull la presentació de 'El gorg negre'

Aquest dimecres, 13 de març, a les 7 de la tarda, Margarida Aritzeta serà la convidada la llibreria El racó de les paraules de Sant Joan de Vilatorrada (Bages) per presentar la novel·la "El gorg negre". Una obra que es desenvolupa pels escenaris del Parc Natural del Montseny i a través de la qual es reviuen les llegendes, narracions i figures mitològiques que han perviscut en la memòria dels habitants del massís. Durant l'acte, Aritzeta també parlarà de la seva novel·la  "El pou dels maquis" i el volum "El pou dels maquis. Els fets, els documents. Realitat i documentació d'una novel·la verídica", editats per Cossetània.

El Racó de les Paraules és un establiment on hi conviuen diferents activitats relacionades amb l’art i el teatre que el converteixen en quelcom més que una llibreria. S'hi fan tot tipus d’activitats de lectura per infants i per adults gratuïtes: Club de lectura, tertúlies literàries i d’autor, signatura de llibres, lectures dramatitzades, l’hora del conte, etc.

El castanyer d'en Cuc, la força dels paisatges

El paisatge del massís del Montseny, els diferents matisos que prenen les muntanyes a mesura que avences les estacions de l'any, conformen un element important a "El gorg Negre". Una natura que sempre és darrera de les llegendes i tradicions que ha generat la muntanya d'ametistes i que, com no pot ser d'altra manera, també influencien d'alguna manera el destí dels protagonistes de la novel·la":

"Van travessar un paratge d’alzines sureres retortes i algun roure despullat. Van encarar un corriol que feia una pujada tan forta que quasi impedia respirar i les bèsties relliscaven. Ara veien castanyers a banda i banda, amb els flocs de punxes badats i les castanyes per terra. I en la fosca, quasi fent tentines en una matinada sense lluna, es van acostar a poc a poc a l’espectre descarnat d’un arbre gegantí, amb un esvoranc tenebrós a la soca.

- El castanyer de Can Cuc! –va fer l’Alba, amb un gest d’admiració.

- Hi havies estat?

L’Alba va fer que sí amb el cap, mentre la Queralt s’afanyava a deslligar el cavaller".

La Porta del Gorg Negre

Per què tot comença a "la Porta del Gorg Negre"? Perquè una vegada que l'Alba ha entrat al Gorg Negre ja no en podrà tornar a sortir fàcilment. La "Porta" es tanca... Però ella ho sabrà massa tard.

Tot va començar a Gualba, en un punt del Montseny. O potser va començar al castell de Montsoriu, que senyoreja un turó que domina tota la vall de la Tordera, per on antigament passava la Via Augusta.L'Alba era una noia normal que feia una vida normal. El seu germà havia marxat de casa, de can Figueres de Gualba, quan ella era petita, quasi no el recorda, i de sobte, ara el somnia cada dia. "Em trobaràs al Gorg Negre, li diu, fes lliscar una pedra plana sobre la superfície de l'aigua! I ella hi va. Ximpleta?

Darrere del Gorg Negre hi ha un món desconegut on ella buscarà l'Aram, el seu germà. Però no sap que també és la terra del Cavaller Soler de Vilardell i del terrible Drac de Sant Celoni, ignora que els gorgs són habitats per les Dones d'Aigua i els boscos són plens de follets, que en algun indret de la muntanya, on vigilen els llops, hi dorm el gegant Ismè. Més ben dit, sí que ho sap, ella ja sabia aquestes històries, però sempre se n'havia rigut: són coses de criatures.

No sap de la maldat dels Homes sense Rostre, que s'han posat al servei del castlà de Montsoriu mentre el vescomte de Cabrera guerrejava lluny, no sap que ara al castlà de Montsoriu li diuen el Nigromant...

Ignora els poders de la fetillera de la Castanya, la terrible Pallejana. Ignora el terrible drama de la Dama Roja de Montsoriu, el poder els Serpents que dormen al soterrani del castell amb un brillant a la boca, on és que ha anat a parar l'Espasa de Virtut, que un dia va empunyar Ramon Berenguer II, "Cap d'Estopes". No sap què busquen els cavallers del Temple, ni quins secrets s'amaguen el monestir de Sant Salvador de Breda, no sap res del braman que va venir de l'Índia amb un llibre i un cabàs de serps... No endevina el trepig dels cavalls d'en Serrallonga...

Ha passat la Porta. L'espera la descoberta d'un món terrible. Però també l'espera la descoberta de l'amistat, de l'amor, del dubte, la traïció. De l'hivern i el ressorgir de la primavera.

"El Gorg Negre", la novel·la mitològica del Montseny

"El Gorg Negre" és la darrera novel·la de l'escriptora Margarida Aritzeta. Una obra que es desenvolupa pels escenaris del Parc Natural del Montseny i a través de la qual es reviuen les llegendes, narracions i figures mitològiques que han perviscut en la memòria dels habitants del massís. 

L'Alba, la protagonista turmentada pels malsons sobre el seu germà desaparegut, abandonarà la casa de Gualba per buscar-lo. S'endinsarà en un món desconegut i fantàstic que, tot i semblar-li sorprenentment familiar, aviat descobrirà que és molt perillós. Pel camí viurà grans aventures i trobarà amics, però també éssers amb qui l'enfrontament serà quasi inevitable. I haurà d'aprendre a reconèixer-los.Aclaparada per la incertesa i el misteri, s'agafarà amb dents i ungles a una única pista: el Gorg Negre, el senyal que haurà de seguir...

"El Gorg Negre", editat per l'Estrella Polar, respon a la perfecció al fenomen del 'Crossover'. Aquells llibres capaços de trencar barreres generacionals i que poden satisfer als lectors més exigents de totes les edats.

Quan una presentació de llibre esdevé una festa

Cliqueu sobre la imatge per veure el video

La presentació de "El Gorg Negre" a Valls el dia 8 de novembre va ser una festa. I la festa continua amb el video-reportatge, magnífic, entranyable, d'Ardit produccions, que s'hi va voler afegir i a la Júlia Secall de la Llibreria Roca que ho va fer possible. En Josep Maria Rovira va fer els honors de la presentació i en Jaume Martell hi va posar el to medieval i la tarota. La Patrizia Campana, d'Estrella Polar, en Xavier Salat, de l'Institut d'Estudis Vallencs, i la sala plena d'amics i amigues van completar una festa rodona.

Fotografia de Francesc Roca

Moltes gràcies a tots i totes els qui hi éreu i els qui ens seguíeu a distància. Salutacions i una abraçada a tothom que s'aventurarà a viatjar a l'altra banda del Gorg Negre, cap als indrets feréstecs i misteriosos del castell de Montsoriu o la cova del drac de Sant Celoni...

Aquest és el testimoni de la jornada: No us perdeu elVIDEO.